En aquest país hi ha un problema jefe, claríssim i facilíssim de trobar. No és ni el mal repartiment de la riquesa, ni la pèrdua de talent per que fugen cap a l'estranger ni que els bancs suposadament son uns centres de malícia i mafiosos que se'n porten els diners dels altres amb enganys, ni el sistema capitalista, ni la tecnologia social, ni el xoricisme de les administracions públiques ni cap de les moltes idees per les quals els joves i no tant joves d'aquesta societat es manifesten dia si i dia també.
El 95% de les manifestacions són sobre problemes estúpids, sense transcendència creat i divulgats entre la població recolzats sobre la ignorància general que s'escampa sobre tots com una plaga.
La democràcia i el capitalisme són els dos sistemes més naturals i justos que puguin existir per això són els més populars. L'anarquisme vindria a ser un capitalisme extrem, per que el capitalisme es basa en la llibertat de les persones.
Els bancs són necessaris en qualsevol població que vulgui mantenir un nivell de qualitat de vida que el permeti gaudir d'ella. Els bancs estimulen els mercats. Creen llocs de treball, recolzen activitats, fan en definitiva de coordinadors dels esforços de la gent per viure millor.
El xoricisme de les administracions publiques ÉS NORMAL! On voleu que vagi la gent que te un mínim cervell A perdre la privacitat i treballar com un negre de polític per guanyar els quatre durus que guanyen? El representant d'una societat hauria de guanyar prop del que guanyen els presidents dels bancs.
Aquests tres temes no els puc desenvolupar ara en la seva totalitat, for sake of argument (per puguer dir res més) anem a prendre'ls com bons.
El problema jefe, el problema del qual tots els altres problemes surten és la falta de dades de la gent. La ignorància de la gent. Ningú s'escoltaria un senyor que parla sobre com arruinar els bancs, ni ningú s'escoltaria una senyora que diu que els agricultors es quedaran sense subvencions o els jubilats sense pensions si Catalunya s'independitza.
El problema recau en que la societat sap jugar al trivial. M'explico. Ningú sap perquè funciona un banc, però saben de que va el Quijote. Ningú te ni punyetera idea de les seves obligacions i els seus drets jurídics com a ciutadà, però tothom sap els noms dels barquets de Cristòfor Colom. Puc seguir en aquesta direcció molta estona més, però ja suposo que ja capteu la idea. Les eines i l'educació necessària per formar part de la societat no s'ensenya a les escoles, s'ensenya sintaxi.
Resultat, tot de grups polítics amb representants que semblem furbis de dir mentides. El Senyor Joan Herrera fa angúnia d'escoltar, cada paraula que surt de la seva boca és una mentida més cap al poble. La Senyora Alícia Sánchez Botox és una altre de la mateixa calanya. Aquests dos diuen MENTIDES, una rere l'altre. Després trobem l'Albert Rivera, que sense dir mentides, agafa una estratègia més innovadora i diu veritats embolicades en paper de fal·làcia i aconsegueix, sense mentir clara i descaradament recolzar les seves opinions. Oriol Junqueras, candidat d'ERC, sembla ser una gran persona, realment preocupada pels problemes actuals de la societat. Qui no es cregui que el sistema que tenim ara, ben portat, és el més just per tothom, i recalco just, que el voti. CIU és un exemple de partit. Molts parlen de la puta i la Ramoneda però no és així. Artur Mas parla alt i clar. Mas no contesta Y quan se li pregunta X, contesta X i amb molta contundència i seguretat. Artur Mas i Oriol Junqueras són dos exemples de representants dels valors i ètica tradicional catalana, honestedat, voluntat, respecte, etc, etc. Del PSC no en vull parlar, quina vergonya de partit. Tant PP com PSC han de desaparèixer, no tenen cabuda partits tant antiquats com aquests dos en la societat actual, cada cop més preparada per demanar transparència en la representació del poble.
En conclusió, el problema jefe és la desigualtat d'oportunitats en la societat. Néixer i no tenir tots totes les eines per formar part de la societat. Això ens separa en gsrups, en separa per ideologies, per formes de ser, i això es te que evitar. No estic dient que una ideologia política ha de ensenyar en les escoles, això seria nefast, fastigós, el menys democràtic i humà que pogués existir. El que estic dient és que tothom te que estudiar moral, ètica, economia, dret, estructura social i dels pobles, etc. Eines que permetin tenir opinions ben fundades, i no obtingudes de les opinions i explicacions d'individus concrets. Trobo també que els professors haurien de ser gent molt gran, amb més de 50 anys. Principalment per que a les escoles en teoria es te que transferir maduresa i coneixement. No és la norma trobar experiència i coneixement en menors de 50 anys. Per fer-vos una idea del que dic, tot professor ha de ser capaç d'entendre que quan un nen li diu "gilipollas" a ell no li pica enlloc, que és un nen, i el que ha de fer és assentar-se amb ell i a través del respecte i el diàleg fer-li entendre que no es parla així. I si no fa cas, més respecte i més diàleg. Però un no es pot enfadar com s'enfaden els professors d'avui en dia per les entremaliadures pels nens.
En definitiva, el problema és l'educació. Amb una educació raonable, els problemes d'avui en dia desapareixerien en majoria, i es treballaria per millorar problemes importants en la societat.
Juddy.
